Omet navegació

Lliure vs. Obert vs. Privatiu

A dia d'avui (abril del 2022), els programes que executem a les nostres màquines (ordinadors, telèfons o tauletes) són creats per persones. I si no som nosaltres qui hem creat un programa és que ho ha fet algú altre.

Un programa és com qualsevol obra i té una llicència on s'especifica què podem fer o no amb aquesta obra. En el cas del programari, la seva llibertat defineix la nostra pròpia, com a usuàries d'aquella tecnologia en concret. Si un programa té una llicència privativa, serà com una caixa negra de la que no podem veure'n el contingut. Si utilitzem programari lliure, ens assegurem poder mirar dins la caixa amb aquestes quatre llibertats fonamentals:

0) Utilitzar el programa com vulguem

1) Llegir-ne el codi per poder estudiar-lo i adaptar-ne versions a les
nostres necessitats

2) Distribuir còpies del programa a qui ho necessiti

3) Distribuir còpies de les versions del programa a qui ho necessiti

Posem que anem a un restaurant i demanem la recepta d'un plat. Potser no ens la donen, argumentant que els podríem fer la competència muntant un restaurant també. Seria una recepta privativa perquè ens priva d'utilitzar-la, modificar-la i compartir-la.

Si anem a casa de l'àvia, segur que ens donarà la recepta, posem d'una truita de patates. I de la seva recepta, l'original, probablement en farem alguna adaptació: un dia que no tinguem patates, la podrem fer amb espàrrecs, adaptant-la així a les nostres necessitats o gustos. A més, la nostra àvia no s'enfadarà si compartim la seva recepta amb els nostres amics. La recepta de l'àvia, doncs, és lliure perquè la podem usar, modificar i compartir, tan l'original com les modificacions. El programari lliure és sempre de codi obert però, quan es parla de codi obert, no sempre s'està parlant de programari lliure.

Quan un programa permet estudiar-ne el codi però permet privatitzar-ne les modificacions es parla de codi obert. Perquè un programa sigui lliure, les modificacions que se'n fan també han de ser publicades.

El moviment del programari lliure va néixer als anys vuitanta, però als noranta, aquells que consideraven que tenir accés al codi font era un actiu empresarial, es van inventar el concepte de «Open Source» (codi obert). Amb els anys, fins i tot Microsoft, que sempre havia carregat contra el programari lliure, es va sumar al codi obert.

I així, el programari lliure seria un moviment social i, el codi obert, una metodologia empresarial que sovint es beneficia de les contribucions que moltes persones fan de forma altruista. Els camins del Capital són inescrutables.