Omet navegació

Qüestió d'escala i voluntats

Podem dir que, a nivell d'escalabilitat, hi ha dos corrents: el d'en Darius, creador de Hometown (una adaptació de Mastodon) i el d'en Gargron, creador de Mastodon, una de les eines més populars des de 2017 i que es va inspirar de GNU social.

En Darius proposa nodes d'un centenar de persones i en Gargron, nodes amb milers de comptes. Distingeixo entre persones i comptes perquè a Can Darius només hi entren humans: qui demana estar al seu node, rep una sessió d'acompanyament i tot és molt «tu a tu». La corrent Darius proposa una infraestructura a escala humana i qualitativa. En canvi, en Gargron té una altra filosofia. Quan se li va saturar el node de mastodon.social en una onada, enlloc de recomanar altres nodes existents, en va muntar un altre, mastodon.online, que també acumula milers de comptes. La corrent Gargron proposa una infraestructura escalable i quantitativa.

A nivell de moderació, és un altre tema. En Darius no té problemes moderant el node. Però en Gargron ha de tenir tota una cort de moderadores per gestionar interaccions indesitjades. Un node bandera, com és molt gran, és més visible però no assegura una bona experiència fediversal.

I una manera de convergir els dos corrents és que està bé que hi hagi nodes grans però poden ser de pas. Si fem quatre nodes i ens apleguem totes allà desvirtuem l'invent de la descentralització. A més nodes, més resiliència.

Una idea per descentralitzar els nodes més grans seria convertir-los en “nodes de pas”, és a dir, que fossin un espai de recepció de nouvingudes però no un node definitiu on quedar-se. Per fer-ho, es podrien fer trobades per idioma, presencials o virtuals, on amadrinar a les nouvingudes.

En aquestes trobades es podria facilitar informació sobre les coses que ja sabem que creen confusió: els nodes i la federació, les línies de temps, els avisos de contingut, etc. Però també seria una oportunitat per informar sobre bones pràctiques com llegir i respectar els acords d’un node; presentar-se, seguir i usar etiquetes per fer-se visible; descriure les imatges, etc. I així, d’una forma molt orgànica, facilitaríem que tothom entengui la Fedi i trobi ràpidament un node que s’adapti a les seves necessitats.

És bonic pensar que la totalitat de la Fedi està distribuïda entre els nodes que la conformen. Cap node té una còpia completa de la Fedi i, de fet, qualsevol node només en conté una petita part, com si fos un organisme pluricel·lular. Per tant, no hi ha cap multinacional que pugui controlar tota la Fedi, almenys de moment. Com a molt, hi podria tenir un node o mil, però això no impediria que qualsevol persona creés el seu per si mateixa o per donar servei a altres.

A més, a la Fedi hi ha moltes persones que es preocupen pels drets digitals i no es té per costum traficar amb dades com fan els mitjans asocials publicitaris. Per això, a més de lliures i federades, diem que són ètiques, tot i que l'ètica la posen les persones que hi participen. En realitat, no hi ha cap impediment tècnic que impossibiliti l'explotació de dades o posar publicitat. Són les persones que decideixen no fer-ho. I de fet, ja fa temps que hi ha nodes comercials, on són empreses els que els gestionen.